Santa Teresa i Santa Úrsula, veïnes al calendari

Article escrit per Pere Ferrando Romeu.

La Fira de Santa Teresa del Vendrell no te una antigor especialment ancestral. El llavors regent general Espartero en va donar permís per la seva celebració l’any 1843. Al calendari festiu vendrellenc els castells ja tenien un lloc llavors: per la festa major de Santa Anna, el 26 de juliol. Per tant, els castells a la Fira no van ser gens habituals: només en coneixem els casos del 1882, 1885 i 1925. Fins que l’any 1926 un grup de vendrellencs decideixen crear una colla pròpia amb el nom de Nens del Vendrell i escullen la Fira de Santa Teresa per presentar-se. Els avalava el precedent de l’any anterior, en que la colla Nova de l’Escolà –l’habitual al Vendrell des dels inicis dels anys 10- ja havia actuat per la Fira.

El nou panorama casteller vendrellenc es va caracteritzar per la contractació tan sols de les colles locals –algun any n’hi havia tres- i, per tant, deixava fora de la programació l’atàvic costum de fer venir colles foranies.

Passen els anys i les dècades i l’evolució imparable de les colles situen els Nens del Vendrell al capdamunt del panorama casteller, en un frec a frec amb la colla Vella vallenca a finals dels 60 i principis dels 70 que obrirà la porta a una nova època. La victòria dels Nens davant la Vella al Concurs del Segle del 1970 fou el detonant que motivarà l’aparició de la colla Joves Xiquets de Valls a l’any següent. Hem d’entendre que la comuna rivalitat amb la colla Vella deuria afavorir l’inici d’una bona relació entre els Nens i la Joves vallenca que aviat es veuria materialitzat a la plaça, quan la Joves –junt amb una altre colla amiga, els Bordegassos de Vilanova- son presents a la diada d’homenatge al Jan Julivert celebrat a finals d’octubre del 1972, pocs dies abans de morir. Aquesta bona sintonia es tornaria a veure reflectida al Concurs de Castells de Tarragona del 1982, quan la colla Joves va abandonar el certamen per discrepàncies amb la valoració d’un polèmic 4d8a que havia alçat en tercera ronda i els Nens, en solidaritat, també van marxar de la plaça de braus.

El model d’una Fira de Santa Teresa amb els Nens com a únics protagonistes va funcionar mentre aquests eren a l’elit castellera i la diada esdevenia imprescindible dins el calendari de qualsevol bon aficionat. Però quan, entrats a la dècada dels 80, la colla va patir una profunda crisi, la diada se’n va ressentir d’igual manera. Per això, amb la perspectiva del temps, la decisió d’obrir la diada contractant una colla forana de màxim nivell s’ha demostrat cabdal per a tornar a situar la diada de Santa Teresa dins les cites ineludibles del calendari casteller. La colla escollida fou la Joves Xiquets de Valls.

L’any 1986 va venir per primer cop des d’aquella llunyana festa major del 1926, en que la colla Nova de l’Escolà no va poder fer un bon paper. Ara, seixanta anys després, la Joves regalava a la plaça Vella el 3d8, el 4d8 i el primer 5d8 que la vila veia al segle XX. El retrobament no podria haver estat millor. L’afició vendrellenca, que mai havia presenciat castells a la Fira que no fossin dels Nens, va reconèixer l’encert del canvi i va lloar el paper de la colla Joves, que va venir al Vendrell plenament conscient de la importància de la plaça, volent oferir una bona actuació.

Als vendrellencs ens agradaria pensar que aquesta actuació de la Fira del 1986 va contribuir, talment com un granet de sorra, a la extraordinària diada de Santa Úrsula d’una setmana després, quan la Joves va fer la, fins llavors, millor actuació del segle, carregant el 4d9f i descarregant el 5d8 i el primer 3d9f del segle. Fou l’inici d’uns anys pletòrics per la Joves, que va liderar el món casteller de finals dels 80 i principis dels 90.

Diuen que una flor no fa estiu, però no sabem si fou que la colla Joves va saber copsar l’esperit de la plaça Vella –idònia pels pilars, segons els entesos- el cas és que per la Fira del 1988 descarregaria un sorprenent pilar de sis, el primer que es completava des d’aquell darrer descarregat pels Nens, un llunyà 1972.

3d9f de la Colla Joves realitzat per les Fires de Santa Teresa al 1991

Històricament, després del triangle format per les places de Valls, Tarragona i Vilafranca del Penedès, la plaça amb major pes casteller hi situaríem el Vendrell. Amb la recuperació dels castells de nou pisos, aquest patró gairebé es compleix fil per randa, amb l’excepció de Terrassa, que va esdevenir la quarta població en veure una construcció d’aquesta alçada després de les tres esmentades. La cinquena, doncs, fou la plaça vendrellenca gràcies a la colla Joves vallenca que, per la Fira del 1991, va completar el 3d9f. La felicitat de la “íntima plaça Vella”, com li agradava dir a l’Emili Miró, fou exultant: les seves reduïdes dimensions donen l’aparença d’una més gran majestuositat als castells d’aquesta alçada i la perspectiva d’una bona part del públic a peu de plaça fa que l’aleta del nen que els corona es dibuixi en el cel, per sobre de l’edifici de l’ajuntament.

L’any següent, 1992, la Joves meravella al Concurs de Tarragona ajuntant i completant els tres asos del moment: 3d9f, 4d9f i 5d8. Però el 1993 a Terrassa trenquen aquest sostre carregant la inèdita td9fm. Una construcció que es converteix en el punt de mira de les colles que lideren el panorama casteller. Com la Joves.

Entenc que la proximitat de les diades de Santa Teresa i Santa Úrsula –set o catorze dies, segons l’any- deu haver provocat no pocs debats dins la colla Joves a l’entorn d’establir una estratègia per assolir la quadratura del cercle: quedar be al Vendrell, aprofitar l’actuació de la Fira en benefici de Santa Úrsula i fer una exhibició que no hipotequi la diada vallenca. Per tot plegat, la valenta decisió de portar la td9fm al Vendrell aquella Fira del 1994 quedarà en el record de tota l’afició local com un dels moments més màgics i emotius d’aquesta bona sintonia entre la colla i la vila vendrellenca. El castell es va carregar i l’esclat d’alegria de la plaça fou dels que fan època. L’afició vendrellenca es rendia als peus de la colla Joves.

La torre –que diem al Penedès- es completaria el 2000 i encara una altre – èpica com no n’hi ha hagut cap més- el 2015. Les actuacions de la Joves a la Fira durant els darrers anys demostren que la bona relació amb la plaça es manté intacta i és plenament consolidada: la colla ha portat al Vendrell els seus màxims castells: el 4d9sf el 2018, el pd8fm el 2019 i la torre de vuit sense folre en sis ocasions: dues de descarregades el 2017 i 2019, dues de carregades el 2014 i 2018, un intent el 1996 i una de desmuntada el 2004.

Un intent, aquest darrer, que el recordo especialment per que era a tocar dels grallers. Anava tant i tant be, que quan la canalla es van fer enrere i el castell es va desmuntar els plors dels músics em van fer recordar que els castells son això: pura emoció !

Mil gràcies, colla Joves, per la vostra amistat amb l’afició vendrellenca. Eternament agraïts.