Aquest diumenge celebrem una diada molt especial per a la nostra colla: la Diada Memorial Ramon Barrufet, en record d’una figura cabdal de la nostra història recent i hereu d’una nissaga castellera que ha deixat empremta a Valls i al món casteller.
Ramon Barrufet i Figueras va ser casteller de la Colla Joves i president d’honor, però sobretot va ser una persona profundament vinculada a la colla durant dècades. Descendent directe de l’Anton Fàbregas i Mialet, el mític Anton de l’Escolà, la seva família continua avui en dia a la colla a través de les seves filles Rosa i Carme. El seu germà Pere, traspassat el 2017, també en va formar part.
El seu avi, Ramon Barrufet i Fàbregas “el Blanco” —avi del Ramon i el Pere i besavi de la Rosa i la Carme— va ser cap de colla en diferents etapes de la colla, i és considerat un dels líders més destacats de la història castellera. Va portar la colla a la victòria en diversos concursos (1933, 1935, 1941 i 1948).
El nostre Ramon va ser una figura clau en l’etapa dels castells de 9. Va formar part de l’equip que va dissenyar el primer 4 de 9 amb folre, carregat al Concurs de 1986, i també del primer 3 de 9 amb folre descarregat del segle XX, a la diada de Santa Úrsula d’aquell mateix any. Sempre implicat en llocs de responsabilitat, tant a la tècnica com a la junta, el 2002 va patir una greu lesió a la Bisbal del Penedès i, el 2010, la colla el va nomenar president d’honor.
Ramon Barrufet va morir el 24 de febrer de 2012, i des del 2015, la Colla Joves li ret homenatge anualment en aquesta diada que porta el seu nom. Al llarg d’aquests anys hi hem portat castells de 8, incloent-hi el 2 de 8 amb folre i el pilar de 6, per honorar la seva memòria com cal.
Aquest diumenge, ho tornarem a fer. Perquè el seu record continua viu entre nosaltres, i perquè com ell mateix va fer al llarg de tota una vida, seguim fent castells amb passió, compromís i orgull.
Sempre amb nosaltres, Ramon.
1 Comment
-
El vam coneixe a la Guttman, tan ell com la seva familia eren fantastics. Ens varem fer amics,doncs les dues families patiem el mateix problema. En Ramon era un home extraordinari i el recordo sempre amb afecte, emocio i admiració

