Ha arribat el moment i hem de ser nosaltres!

Gràcies i felicitats. Va ser un orgull tornar a la Mercè, però encara ho va ser més tornar-hi amb tantes i tantes camises vermelles i, sobretot, amb tanta il·lusió. La colla va respondre al gran repte que teníem al davant: lluitar per incorporar i consolidar una diada de màxims al mes de setembre. A la Mercè ens vam fer estimar, vam dur el nostre nom amb força i orgull, i ens vam tornar a guanyar el lloc en una diada que havia estat nostra.

La resta, ja ho sabeu: Vam descarregar-hi el segon dos de nou amb folre i manilles de la nostra història. I tot això fruit del nostre esforç, de treballar incansablement dimecres i divendres, de sovint ser massa pocs però amb masses ganes, de voler-ho i no renunciar-hi, de creure-hi, sense pors ni dubtes per derrotes passades. Hem recuperat un castell treballant pràcticament des de 0, i encara no som conscients de totes les portes que se’ns han obert.

I ara, a les acaballes de la temporada, amb un mes de feina com a horitzó, hem de decidir si les volem obrir i fins on volem arribar. De nosaltres depèn arribar a la nostra diada, Santa Úrsula, amb voluntat de lluitar, amb l’orgull de ser la Colla Joves i amb les ganes d’anar-hi, a per totes, amb el convenciment que si treballem i hi creiem, tot, absolutament tot, serà possible.

No som colla d’abaixar el cap, no son temps de renúncies. Tenim un mes per davant per a treballar al màxim i moltes hores d’assaig de dimecres i divendres on el pati ha d’estar ple de gom a gom. Només així podem arribar als grans objectius que tenim al davant. Sí, és un mes de treball intensiu i dur, però que és un mes d’esforç comparat amb una fita que recordaríem amb orgull tota una vida?

I sí, en alguns moments a tots i a totes se’ns ha passat pel cap que és impossible, que no podem, que és una bogeria i que és massa per a nosaltres. Exactament el mateix que vam pensar abans de descarregar el 5de8 l’any 1981, abans de descarregar  el primer tres de nou amb folre de la història moderna el 1986 i també en aquells primers intents de dos de vuit net i quatre de nou net. Però també hi vam creure, i vam treballar-ho, i finalment, vam vèncer.

Santa Úrsula ens espera. No oblidem tampoc les altres diades. Fa massa que no estrenem una plaça de nou i a Amposta, en la diada dels nostres amics Xiqüelos, hi hem de tornar. Així es fa gran el nom d’una colla. I com sempre, Santa Teresa, al Vendrell, plaça que es mereix un castell de gamma extra. Allà va néixer el nostre dos de nou i li hem d’agrair. I finalment, l’Assaig General del diumenge 18 al migdia, l’assaig on hem de començar a fer realitat els nostres somnis.

És l’hora, és l’any i hem de ser nosaltres. Durant la nostra història hem vençut molts castells impossibles, i tornarem a fer-ho, perquè som la Colla Joves Xiquets de Valls. Si creiem en el nostre potencial, en nosaltres mateixos, tot serà possible.

Que s’escampi als quatre vents entre tothom que estima la Colla Joves. Aquest cop ens cal a tothom i tothom té el seu lloc. Que repiquin les campanes i que es mobilitzi tothom qui ha vestit de vermell. Lluitarem!

Visca la Colla Joves Xiquets de Valls!