Estadístiques Colla Joves
- Descarregats
- 0
- Carregat
- 1
- Intent
- 1
- Intents desmuntats
- 0
- Total
- 2
Fitxa tècnica
- Pisos
- 9
- Persones per pis
- 2
- Folre
- Sí
- Manilles
- No
El 2de9f al llarg de la nostra història
Per a la Colla, la frontera del 2d9f es va trencar el 26 d'octubre de 2025, en una diada de Santa Úrsula que ja forma part de la memòria col·lectiva del món casteller.
La jornada havia arrencat amb màxima exigència. La Colla descarregava el 4de9sf, confirmant-se entre les grans dominadores dels castells nets, però l'objectiu següent, el 3d10fm, quedava en intent desmuntat. Amb la diada al límit i la plaça immersa en una tensió absoluta, vam decidir fer un pas encara més valent.
L'aposta era colossal: el 2de9f, sense manilles.
La primera prova va acabar cedint quan el castell ja havia ensenyat tota la seva dimensió. Tot i caure, la sensació era clara: el castell tenia recorregut. La Colla hi creia. I la plaça també.
Després d'una llarga espera i amb l'emoció completament desbocada, el dos va tornar a pujar. Aquesta vegada amb més decisió, més confiança i la consciència que s'estava atacant un castell reservat a molt poques colles al llarg de la història.
L'estructura es va enfilar valenta, nerviosa però viva, fins que l'enxaneta va coronar el castell. En aquell instant, la plaça del Blat va esclatar. La Colla acabava de carregar per primera vegada el 2de9f, una fita inèdita a Valls i una de les construccions més difícils mai assolides pels vermells.
El castell va acabar cedint durant la baixada, però la història ja estava escrita. La imatge de l'aleta sobre el dos de nou va quedar gravada per sempre com un dels grans moments contemporanis de la Colla.
Galeria
1 foto d'actuacions amb el 2de9f
Historial (2 intents)
Temporada 2025
El 2de9f al llarg de la nostra història
Per a la Colla, la frontera del 2d9f es va trencar el 26 d'octubre de 2025, en una diada de Santa Úrsula que ja forma part de la memòria col·lectiva del món casteller.
La jornada havia arrencat amb màxima exigència. La Colla descarregava el 4de9sf, confirmant-se entre les grans dominadores dels castells nets, però l'objectiu següent, el 3d10fm, quedava en intent desmuntat. Amb la diada al límit i la plaça immersa en una tensió absoluta, vam decidir fer un pas encara més valent.
L'aposta era colossal: el 2de9f, sense manilles.
La primera prova va acabar cedint quan el castell ja havia ensenyat tota la seva dimensió. Tot i caure, la sensació era clara: el castell tenia recorregut. La Colla hi creia. I la plaça també.
Després d'una llarga espera i amb l'emoció completament desbocada, el dos va tornar a pujar. Aquesta vegada amb més decisió, més confiança i la consciència que s'estava atacant un castell reservat a molt poques colles al llarg de la història.
L'estructura es va enfilar valenta, nerviosa però viva, fins que l'enxaneta va coronar el castell. En aquell instant, la plaça del Blat va esclatar. La Colla acabava de carregar per primera vegada el 2de9f, una fita inèdita a Valls i una de les construccions més difícils mai assolides pels vermells.
El castell va acabar cedint durant la baixada, però la història ja estava escrita. La imatge de l'aleta sobre el dos de nou va quedar gravada per sempre com un dels grans moments contemporanis de la Colla.