
Divendres tornem a la Bisbal. I no és un divendres qualsevol: enguany fa 50 anys que hi actuem de manera ininterrompuda. Mig segle de castells, de vivències, de moments que han fet que aquesta plaça sigui molt més que un escenari: per a nosaltres, la Bisbal és casa.
Els castells i la Bisbal del Penedès tenen una història que es remunta fins al 1877, la primera data documentada, quan uns indeterminats Xiquets de Valls hi van actuar, molt probablement a la plaça de l'Església. A principis del segle XX, la plaça Major es va convertir en el punt neuràlgic de les actuacions fins al 1970.
L'any 1879, la Colla Nova dels Xiquets de Valls, dirigida per Joan Aubareda, "Joan del Querido", va ser la primera documentada que hi va aixecar castells. Durant la Decadència, la tradició es va mantenir viva gràcies a colles d'aficionats locals, amb visites esporàdiques d'uns indeterminats Xiquets de Valls.
Després de la Guerra del 1936, la Bisbal va tornar a veure castells de la mà de la Unificada i la Muixerra, que entre 1941 i 1960 van intentar diverses vegades el 4d8. En aquell temps, la colla unificada, sota la direcció de Ramon Barrufet "el Blanco", va carregar el primer 4d8 documentat. El 1951, ja en etapa de la Muixerra, es tornaria a carregar.
La història, sempre capriciosa, va voler que el primer cop que la Colla Joves Xiquets de Valls tornava a la Bisbal després de la represa ho fes a la gran: descarregant el primer 4d8 de la nova etapa. A partir d'aquell dia, la plaça bisbalenca es va convertir en escenari de fites històriques:
1979: primer tres de vuit que veu la població al segle XX.
1984: primer cinc de vuit fora de Valls, també primer 5d8 bisbalenc del segle XX.
1992: primer tres de nou amb folre, que va fer de la Bisbal plaça de 9 (sense constància de castells de 9 al segle XIX).
2000: primer (i únic) quatre de nou sense folre de la història bisbalenca, descarregat quinze dies després a Vilafranca.
2018: el castell més valorat fins avui, el dos de vuit sense folre descarregat, primer també fet mai a la Bisbal.
Al llarg d'aquests 50 anys hem tingut grans actuacions però no sempre les coses han sortit bé. Va ser a la Bisbal on la colla va patir el cop més dur de la seva història. Arran de la caiguda del 5d8 a la diada de 2002 el company Ramon Barrufet i Figueras, "nét del Blanco", va patir una lesió molt greu que li va provocar una tetraplegia.
És per tot això, pel que hem fet i pel que hem viscut, que la Bisbal no és només una plaça on anem a fer castells. És un lloc on els sentiments guanyen protagonisme per damunt de les fites i per damunt dels números. És el que passa quan ets a casa.
Divendres tornem a casa.