Article escrit per Salvador Ferré Miró.
Corria el mes d'agost de 1879 i el jutge municipal bisbalenc, Antoni Bundó Sabaté, va celebrar un judici verbal de temàtica castellera entre Joan Huch Raventós, farmacèutic, liberal, i Joan Coll Sonet, carnisser, carlí. La resolució va ser condemnar Joan Coll a pagar la quantitat de 20 pessetes a Joan Huch per no complir l'aposta de fer un «castell de vuit» el dia de la festa major (Mare de Déu d'agost). Llegint atentament l'escrit es dedueix que la colla Nova dels Xiquets de Valls, de la mà de Joan del «Querido», va venir a actuar a la Bisbal del Penedès aquell 1879.
No és fins a l'any 1948 que llegint la revista vallenca «Joventut» tornem a trobar una nova referència. Ara, però, amb el nom de Muixerra de Valls. La colla, de la mà d'«El Blanco», va actuar per la diada de festa major bisbalenca. Altres diades en què tenim constància de la presència de la Muixerra a la Bisbal del Penedès són les dels anys 1950, 1951, 1955 i 1960. També cal deixar constància que els anys 1877, 1894, 1913, 1916 i 1924 sabem que van venir a la plaça bisbalenca els «Xiquets de Valls», sense especificar el nom concret de la colla.
Amb la represa de l'activitat castellera, amb el nom de Colla Joves, la retrobada amb l'afició bisbalenca va ser al mes d'abril de 1971. Res no feia preveure, ni de bon tros, la relació d'afecte i estimació entre la vila penedesenca i la colla vallenca.
Anem a pams. El 3 d'abril de 1971 a la Bisbal del Penedès va tenir lloc una reunió castellera per debatre determinats punts relacionats amb els «Concursos» de castells. Hi van participar representants de gairebé totes les colles existents: Vella dels Xiquets de Valls, Nens del Vendrell, Castellers de Vilafranca, Xiquets de Tarragona, Minyons de l'Arboç i Castellers de Barcelona. La reunió, presidida per l'alcalde de Tarragona, es va fer a la seu social de la Cooperativa Agrícola bisbalenca. Per raons que no vénen al cas, es va prohibir l'entrada dels representants de la Joves Xiquets de Valls a la reunió i aquests van haver de quedar-se al carrer.
Qui podia imaginar que la colla que aquell dia va quedar fora anys després seria la colla castellera que més anys ininterromputs actuaria per la diada de festa major bisbalenca? Des que l'any 1975 la colla Joves Xiquets de Valls va venir per primera vegada a la Bisbal i des de llavors no ha faltat mai a la cita bisbalenca, exceptuant les dues darreres diades suspeses per la COVID-19. Com a anècdota, l'any 1975 en la primera diada a la nostra vila com a Colla Joves van descarregar el seu primer 4d8, el «carro gros». Tot un presagi del que posteriorment vindria. Brutal!
Cal remarcar que per entendre aquesta vinculació gairebé sagrada entre la Bisbal del Penedès i la Colla Joves Xiquets de Valls s'ha de tenir present la gran complicitat i afecte que des d'un bon principi hi va haver entre els organitzadors de la diada i la junta de la Joves. També, i no menys important, la peculiar època històrica en la política municipal bisbalenca en aquells anys, que tot ho impregnava i el fet casteller no en seria una excepció.
Fotografia a càrrec de Pere Toda i Serra.
Després de 45 diades seguides de presència de la Joves Xiquets de Valls a la Bisbal del Penedès hi ha hagut moments i vivències de tots colors. En destacaré dues, una de trista i una altra de joia.
Per la diada de l'any 2002 es va produir un greu accident del casteller Ramon Barrufet Figueres en caure el 5d8. Va ser un dels moments més tristos viscuts per l'afició bisbalenca. Realment aquesta caiguda ha estat gravada a foc a la pell dels bisbalencs. Per a tots nosaltres, per sempre, Ramon, etern!
La diada de la Mare de Déu d'Agost del 1992 la Joves Xiquets de Valls va plantar el 3d9f convertint la vila de la Bisbal del Penedès en plaça de nou. Va ser un moment màgic i irrepetible que em va portar a escriure un article al setmanari «El Pati» i a «El 3 de Vuit», el qual es titulava «Som Plaça de Nou!». Resumint, deia així: «Per a l'afició bisbalenca el passat 15 d'agost va ser una diada històrica que serà recordada mentre el tarannà del meu poble sigui com és ara. Aquell dia es va fer realitat un somni i un desig llargament esperat per tota la gent de la Bisbal del Penedès; per fi érem plaça castellera de nou. La diada va començar a les 8 del matí amb les matinades pels carrers de la vila, a càrrec del Grup de Grallers de la Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca i l'Escola de Grallers de Valls. Seguidament es va fer el tradicional esmorzar amb tots els participants a les matinades als locals de la Societat, i es va acabar amb l'emocionant concert de gralles ofert per Miquel Rus i els Grallers presents. Per fi, arribem a la una del migdia. La plaça de Sant Jordi bullia de gom a gom. Es respirava l'aire de les grans ocasions. Els nervis i la calor habituals. Gent, periodistes, televisió, tot estava a punt. La Joves Xiquets de Valls va fer esbufegar la multitud quan, per segona vegada, va començar a muntar el tres de nou amb folre. El castell patia però anava pujant. Els dosos van assentar el castell i després d'uns interminables segons tota la plaça va començar a cridar. El tres de nou amb folre estava coronat i es va desmuntar ràpidament.»
Com a anècdota, cal indicar que en aquesta històrica diada, el cap de colla de la Joves, Fede Gormaz, no va poder venir a plaça perquè la seva esposa estava donant a llum. Per fi, al cap de cent quinze anys la Bisbal del Penedès era plaça castellera de nou. La Colla Joves Xiquets de Valls ens havia fet tocar amb les mans el cel. Més d'un home va plorar, molts s'abraçaven, i els hereus de sis generacions de bisbalencs veien el que els seus