En homenatge als castellers de Banyeres del Penedès

Foto: L’antiga masia de la Casa Roja, ara convertida en allotjament rural.

Enguany tornem a actuar a la festa major de Banyeres del Penedès, una diada ja consolidada al nostre calendari. Volem aprofitar l’ocasió per homenatjar als castelleres històrics de la nostra colla nats a Banyeres, en especial a Jan de la Casa Roja, segon del quatre de nou net carregat per la nostra Colla Nova al Catllar l’any 1881.

Aquest text és un fragment i adaptació del treball publicat a Foc Nou de Joan Olivé i Joan Climent que podeu llegir complet en aquest enllaç. Francesc Montserrat també hi ha realitzat aportacions que han sigut introduïdes . Pere Ferrando va escriure un article a la revista Foc Nou número 58 titulat: “Un penedesenc a segons d’un quatre de nou sense folre al segle passat”.

En Joan Farré Guasch, Jan de la Casa Roja, va néixer a Banyeres del Penedès  l’any 1858 i morí el 1948 al barri de Sant Miquel als 90 anys d’edat. Part de la seva vida la va viure a la seva masia i des d’allà es desplaçava a tot arreu amb la seva tartana.

Es casà amb l’Àngela Guixens Mestres de Banyeres. Ambdós tingueren un fill, en Josep Farré Guixens.

En Jan de la Casa  Roja era una persona amb caràcter, molt robusta i amb una fortalesa extraordinària, era gran i gros. Tenia els seus amics en Francisco Torrens Guixens, de Cal Francisco, escorxador de porcs i barber, i en Pau Guasch Torrens, Pau del Molinet, que vivia a la  masia del Molinet. En Pau tenia un molí per moldre els cereals. Aquesta masia estava situada  prop de la Casa Roja d’en Jan. Els dos feien castells amb la Colla Nova.

En Francisco Torrens i en Pau Guasch eren familiars d’en Francesc Montserrat, casteller en actiu de la colla amb arrels penedesenques. El seu avi, seguidor de la Colla Nova, juntament amb el fill de Pau del Molinet, de Banyeres, que va ser casteller de la Colla Nova fins a l’aparició dels Nens del Vendrell el 1926, serien més tard castellers de la colla penedesenca.

En Francesc Montserrat també ens aporta una anècdota que coincideix amb la que aporta en Pere Ferrando en el seu article: “El pare Pau Guasch, Pau del Molinet, va quedar sord d’una orella en caure d’un 4de9 amb folre de la Colla Nova a L’Arboç.” Situem aquest castell més tard del quatre de nou net carregat de 1881 per raons d’edat d’aquests castellers.

“Pel que es veu, un any van anar, conjuntament amb el Jan de la Casa Roja, a peu fins a l’Arboç a fer castells amb una colla de Valls. Ambdós (Jan de la Casa Roja i Pau del Molinet) van parar a segons al quatre de nou amb folre però aquest va caure. D’aquesta caiguda el Pau del Molinet va quedar sord d’una orella. Pel camí de tornada a casa el Jan li anava insistint, de tant en tant, -Pau, que em sents?- i el Pau sempre contestava, tot amoïnat, el mateix: -No sento res, Jan, no sento res!!- ”

Tots tres eren més o menys de la mateixa edat. Tenien gran afecció als castells i anaven amb la Colla Nova  (Colla Joves Xiquets de Valls). Quan hi havia una actuació castellera  pels de Valls en Jan agafava la tartana, carregava als seus amics i amb el seu cavallet marxaven pel dret cap als pobles a fer castells, fos a Vilafranca, al Catllar, a Valls, a l’Arboç, a Tarragona…

A la diada del Catllar de 1881 el Jan de la Casa Roja pujà al pis de segons en el mític 4 de 9 net carregat, el primer de la història.  El seu fill, Josep Farré Guixens, també aniria als castells amb la Colla Nova col·laborant a la pinya.

Per acabar direm que un mes més tard, per Santa Tecla a Tarragona, la Colla descarregava el tres de nou net sense saber també els castellers que el feren. No fóra d’estranyar que el Jan de la Casa Roja, per la seva corpulència i fortalesa, fos un dels tres segons d’aquest extraordinari castell.

Finalment per fer-nos una idea de com s’aixecaven els castells en aquells anys narrem el següent: “Pero lo mas chocante es que los de Valls no pueden hacer un castillo por entero, ni ningun otro pueblo puede lograrlo tampoco. La Riera, Tarragona, Torredembarra, y algun otro pueblo prestan sus hombres hasta los terceros, como si dijéramos el primer cuerpo de la torre, y los de Valls concluyen. Sin esta circunstancia dificilmente se haria uno con toda perfección.”

El Jan de la Casa Roja, en Francisco Torrens i en Pau del Molinet, i els fills d’aquests, de Banyeres del Penedès, en serien uns d’ells.

Agraïments als senyors Ezequiel Farré i Concepció Montserrat per la seva aportació a la història de la Colla Joves Xiquets de Valls.