La litúrgia comença amb un bon esmorzar. És 15 d’agost i més d’una setantena de castellers i castelleres de la Joves agafen forces al Petit Cup d’Alió per encarar la que saben serà una diada molt exigent. Els vallencs actuen a la plaça del doctor Robert de manera ininterrompuda des de 1975 i s’hi senten estimats.
Després del pilar de rigor davant de l’Ajuntament, és l’hora de la veritat. Les cares dels castellers vermells són una barreja d’il·lusió i nervis. Avui és un dels dies més importants de la temporada. Segurament la consciència de dia gran es nota en el castell de sortida: un 3de9 amb folre que els de Francesc Ramon ja havien descarregat cinc cops enguany, però que en aquesta ocasió s’ha de defensar al límit. Destacable la rapidesa i finor de la canalla i el treball titànic del folre.
Aquest 3de9 amb folre es converteix en el castell de nou número 100 que veu la Bisbal i d’alguna manera es tanca el cercle que la Joves Xiquets de Valls va iniciar l’any 1992 quan va ser la primera en completar-hi aquest mateix castell.
Amb la primera construcció de nou al sac, toca fixar l’estratègia i el cap de colla, amb el suport unànime dels castellers, opta pel 4de9f. Encara cuegen els nervis, però aquest cop el quatre es completa amb molta més facilitat. Per cert, que amb aquest 4de9f els vermells arriben a la xifra de 250 construccions de nou pisos descarregades. Es diu aviat!
I fidels a un estil i a la lògica de la temporada, els del carrer d’en Gassó opten a la tercera ronda pel 3de8p i decideixen aparcar el 2de9fm. Segurament encara li falta un punt d’assaig, però la Joves és conscient que la feina feta amb aquest castell ja no té marxa enrere. El 3de8p es descarrega amb molta comoditat i amb una demostració d’absoluta confiança per part de l’Oleguer, l’enxaneta del pilar, qui opta per romandre més de 5 segons fent l’aleta.
Després d’una bona espera provocada per les caigudes de les altres dues colles presents a plaça, les il·lusions dels vallencs segueixen intactes a la ronda de pilars. La Joves encara el primer gamma extra de l’any: el pde8fm. I el castell emmanillat puja ferm, evidenciant la feina a l’assaig i la confiança cega de la colla en aquesta estructura. No és per menys. El castell es carrega amb molta solvència, però l’excés d’eufòria i el fet de ser el primer de l’any (tot just el tercer de la història vermella) fan que l’espadat es trenqui amb l’enxaneta ja a les manilles i l’aixecador a punt d’iniciar el descens.
Una celebració continguda per part dels vermells que van tenir a tocar la descarregada del primer pde8fm del seu historial. Cares d’alegria i satisfacció per la feina ben feta, pel camí escollit i pel creixement que dia rere dia va experimentat una colla que, com es demostra cada dia a plaça, gaudeix del que fa.
Un local ple a vessar per reviure la diada de la Bisbal va acabar de constatar el moment dolç que viu la colla que ja pensa en descarregar el pilar de 8 i en poder portar a plaça el 2de9fm. Saben que arribarà.