No va poder ser. La diada de Firagost va deixar un regust agredolç a la colla. Si bé el fet de ser tanta gent a plaça un dia com Firagost, laborable i entre setmana, i poder plantejar-se un castellàs com el dos de nou amb folre i manilles per aquesta diada ja va ser en sí un petit èxit, la poca sort que vam tenir amb aquest castell va ser un cop per la moral de la colla.
La diada va començar bé descarregant el tercer quatre de nou amb folre de l’any. A segona ronda la colla es va plantejar anar a pel plat fort del dia, el dos de nou, després dels bons assajos de les darreres setmanes. El dos presentava canvis als pisos superiors degut a una baixa d’última hora. Tot i així la colla confiava amb aquest castell i va anar-hi a per totes. La pinya, el folre i les manilles es van muntar ferms i el castell pujava amb garanties d’èxit. No obstant, els canvis van provocar la indecisió dels més petits, que van baixar d’un dos que es va desmuntar sense problemes amb sisens col·locats.
La il·lusió i el coratge de la colla va fer que hi tornéssim, ja que les sensacions eren bones. Aquest cop, però, folre i manilles no treballaven amb comoditat i el castell es mostrava molt bellugadís. Amb sisens col·locats, es va donar l’ordre de tirar avall. El castell s’anava desmuntant, però l’estructura no va resistir més i es va trencar per quarts. Un dels sectors de la pinya no va poder suportar el pes de la caiguda i es va obrir, sent aquesta la cara més amarga de la nit.
Per asserenar els ànims, vam tancar l’actuació amb un tres de vuit. No va poder ser, però la gent hi era, i la il·lusió també. I tota la feina feta en aquesta estructura, i també el que vam aprendre a plaça, servirà, de ben segur, per a un futur pròxim.
1 Comment
Pingbacks
-
[…] folre i manilles. Treballarem molt en aquest sentit per ser una colla de les punteres a la que li estan mancant les manilles i que esperem poder-les sovintejar o bé aquest any o el que ve. Però tot plegat partint de la […]