500 quatre de vuit

Potser recordes el primer cinc de vuit descarregat, el primer dos de vuit amb folre, el primer tres de nou amb folre descarregat, el primer quatre de nou amb folre, el primer dos de nou amb folre i manilles, el primer cinc de nou amb folre, el primer quatre de nou…

Tots aquests castells però, tenen un inici on molts de nosaltres no hi érem.

El 24 de juny de 1972, per Sant Joan, després de la represa, i ja amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls s’intentava el primer quatre de vuit. Va ser dos mesos després, el 30 d’agost i a Vilafranca per Sant Fèlix, quan la colla el carregava per primera vegada. Aquell any es va tornar a carregar al Concurs i per Santa Úrsula. Els dos anys següents els quatre de vuit només van quedar en intents.

15 d’agost de 1975. La Joves es desplaça per primera vegada a la Bisbal del Penedès. Actua al costat dels Nens del Vendrell. La colla obre plaça amb el dos de set. A la segona ronda decideix enlairar el quatre de vuit i per primera vegada es descarrega. Aquest castell fa que la Colla Joves Xiquets de Valls es faci gran i és el motiu principal de l’idil·li entre la població bisbalenca i la Joves vallenca. Des d’aquell any mai no s’ha faltat a la cita de la Mare de Déu d’Agost a la Bisbal. Podeu recuperar l’actuació en el següent enllaç

El quatre de vuit és el castell on molts castellers s’estrenen en el seu primer castell de vuit pisos, sigui pujant d’enxaneta, d’aixecador, dosos, quint, quart, terç, segon, baix, o en qualsevol posició de la pinya. Tots li tenim una especial estima, sens dubte.

Quaranta anys! Els quatre de vuit han vist néixer Microsoft, la Champions, el mòbil, internet, Messi, caure el mur de Berlín, concursos guanyats, la Creu de Sant Jordi, viatges, amics, la restauració de la Generalitat i, sobretot, molts quilòmetres, moltes actuacions i molts sentiments.

Fede Gormaz ha rememorat aquell primer carro gròs dels vermells que es va completar el 1975 a la Bisbal del Penedès i en el qual una de les agulles va ser precisament Ramon Barrufet. “Recordo que el cap de colla del moment, l’Isaac Rubio, no hi era -se n’havia hagut d’anar a Andalusia- i que va ser l’Andreu Montserrat l’encarregat de fer de cap de colla. La canalla teníem por, com a mínim jo; ens vam passar el viatge d’autobús preguntant si faríem el 4de8”, explica Gormaz qui afegeix: “Vam parar a assajar al restaurant del Coll de Santa Cristina, ho feiem sovint, llavors. Jo vaig pujar a dosos amb el Lluís Güell (un altre casteller en actiu de la Joves) i l’aixecador que havia de pujar al final va dir que no i el vam canviar a última hora. A més, el castell de què vam sortir aquell dia va caure…” Des d’aquell 1975 ha plogut molt i la Colla Joves ha superat amb escreix aquells registres, però a molts encara se’ls fa un nus a la gola en recordar què va significar una gesta com aquesta.

No permeteu que les dades presentades quedin només en números. Segur que cada casteller guardarà a la seva memòria algun d’aquests castells. El primer que va ajudar a aconseguir, el primer que va parar a baixos, el primer que va fer de crossa, d’agulla, d’enxaneta, de primeres mans, de dau, de girat, que va pujar…

No oblidem que entre tots hem aconseguit aquests cinc-cents quatre de vuit i, sobretot, no oblidem el que va costar fer el primer i valorem tots els que hem fet i els que vindran. I, sobretot, no oblidem mai que el 500 l’hem fet a Valls i davant de Cal Blanco. Va per tu, Ramon.

Felicitats!

Aquí teniu tots els números sobre el carro gros i la Colla Joves Xiquets de Valls.